Des de la primera Conferència Internacional de la UNESCO sobre Educació d’Adults –que va tenir lloc a l’International People’s College d’Elsinor del 19 al 25 de juny del 1949– fins ara, s’ha avançat molt en aquesta matèria. Hem passat de l’alfabetització a l’aprenentatge al llarg de tota la vida i a l’educació permanent d’adults com a entitat pròpia.

Seguint aquesta empremta, els consells europeus, de manera successiva, han manifestat la necessitat d’atendre l’efecte de l’envelliment demogràfic, que de manera imparable ja comença a ser visible. Es busca assegurar que les persones que actualment s’acosten als seixanta anys, el percentatge de les quals augmenta ràpidament, continuen gaudint d’activitats de participació activa en la societat, en l’àmbit familiar, en l’aprenentatge al llarg de la seua vida, en el voluntariat o en l’expressió cultural i l’esport.

La diversitat de les generacions grans continuarà augmentant, de manera que és obligat promoure una ciutadania activa preparada per a mantenir una societat intergeneracional, que –tal com es va manifestar l’any 2012, Any de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional– done suport a una declaració de compromís social i de gestors polítics per ocupar-se en concret de:

  • Sensibilitzar la societat en general del valor de l’envelliment actiu i les seues diferents dimensions, i garantir que se’ls concedisca una posició prominent en les agendes polítiques de les parts interessades a tots els nivells. Tot això amb la finalitat de destacar, i apreciar en major mesura, la valuosa contribució que les persones de més edat fan a la societat i a l’economia; promoure l’envelliment actiu, la solidaritat intergeneracional, la vitalitat i dignitat de totes les persones, així com esforçar-se més per mobilitzar el potencial de les persones grans, independentment del seu origen. D’aquesta manera es possibilitarà que porten una vida independent.
  • Estimular el debat i l’intercanvi d’informació, i desenvolupar l’aprenentatge mutu entre els estats membres i les parts interessades a tots els nivells, amb la finalitat de promoure polítiques d’envelliment actiu, identificar i difondre les bones pràctiques, i fomentar la cooperació i les sinergies.
  • Oferir un marc per a assumir compromisos i dur a terme accions concretes que permeten perseguir objectius específics, en relació amb l’envelliment actiu i la solidaritat entre les generacions.
  • Promoure activitats que servisquen per a lluitar contra la discriminació per raó d’edat, i la superació d’estereotips relacionats amb l’edat i amb el gènere, així com eliminar barreres, en particular pel que fa a la seua participació social.

En aquest context, les universitats, des de la seua responsabilitat social, tenen l’obligació de gestionar la transmissió del seu patrimoni cultural i científic a la societat en general i a tota la població, amb independència que puga accedir o no als programes reglats.

Estendre el coneixement com a procés imparable d’obertura a la societat i als seus ciutadans i ciutadanes implica passar d’una universitat tancada a una altra que afronta els reptes del que s’anomena coneixement com un «producte perible» que s’ha de reciclar contínuament a través de l’educació al llarg de la vida.

Les universitats públiques valencianes integrades ja en l’Associació Espanyola de Programes Universitaris per a Majors (AEPUM), en aquest moment social i polític ens hem adonat de la necessitat de constituir una XARXA DE PROGRAMES UNIVERSITARIS PER A MAJORS DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES VALENCIANES (XPUM-CV) per a afrontar i assolir els reptes que la població de persones grans de la nostra comunitat autònoma ens plantegen en les diferents universitats. Les persones responsables de l’administració pública i d’entitats privades de la Comunitat Valenciana han d’entendre el compromís social que tenen en la seua implicació amb la formació bàsica, que no primària, de les persones grans.

Per tot el que s’ha exposat, tenim el convenciment que la creació d’aquesta xarxa (XPUM-CV) facilitarà els reptes proposats i podrà constituir-se en un referent de formació en programes per a majors.